dimecres, 21 de març del 2012

Comentari llibre: "El cor és un caçador solitari"

Club de Lectura Cafè de les Lletres. 15 de març de 2012.
El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers, 1940.

El cor és un caçador solitari és la primera novel·la de Carson McCullers, amb la qual es guanyà la fama de noia prodigi de la literatura nordamericana, ja que fou publicada quan ella tenia 23 anys.
Nua i colpidora, la narració retrata la realitat social dels habitants de les ciutats del Sud nordamericà durant la crisi dels anys 30, moment en que la fam i la misèria regnaven el dia a dia de la major part dels habitants del país més poderós del planeta.
En la mateixa línia d’autors com William Faulkner, McCullers habita la obra amb personatges marginals i marginats. Explica les seves vides en la recerca de sentit. Vides dures, marcades per la injustícia i la manca de comunicació i de cultura.
Els diferents protagonistes d’aquesta obra són clars exemples d’això. El mateix senyor Singer, mut, viu en un estat permanent d’incomunicació. No expresa res. Però, paradoxalment, i com a mostra de la dificultat de comunicar-se que tenen els que si poden parlar, ell és el millor interlocutor de tots els altres, persones que no volen interectuar, sinó que només volen buidar el pap i quedar-se una mica més tranquils, una mica menys turmentats.
La vida tràgica d’aquests éssers avança com un degoteig incessant i inevitable. En la lluita interior de cadascun d’ells, sembla que, a moments, s’hi escola una lleugera remor d’esperança. La Mick es perd en la música, el doctor Copeland se sent més a prop del seu designi, o Biff manisfesta cert plaer davant la comoditat física de la seda i els cigars. Però l’obscuritat sempre torna. Les desgràcies acaben apareixent i fent recordar a cadascú que el seu lloc és el que és, i que en aquell món jerarquitzat i dominat per una minoria, és impossible viure millor.
Les reflexions i la temàtica que Carson McCullers aporta la converteixen en una veu profètica i pionera, ja que la seva obra tracta temes des d’una posició molt revolucionària per la època en que està escrita. Racisme, conflicte de classes, sexualitat i desigualtat de gènere són alguns dels aspectes que treballa des d’un prisme crític i modern, digne testimoni de les grans discusions que aquests temes haurien de generar al llarg del trepidant segle XX.


Jordi Vidal